Cooperativa de Terrats

En una estada a la Catalunya Nord no és pot passar per alt algun contacte amb el món del vi. La Cooperativa de Terrats feien una jornada de portes obertes. I ho he aprofitat per fer una visita a aquesta importat cooperativa vinícola i una petita degustació dels seus vins. Hi treballen la garnatxa blanca, la malvasia i el macabeu, per als vins blancs embotellats, i els moscatells per fer el moscat de Ribesaltes; amb negre treballen la garnatxa, la carinyena, el monestrell i el sirà. Amb les garnatxes, tant la blanca, com la grisa i la negra, en fan els vins dolços naturals ambrejats. També fan uns negres joves de carinyena amb maceració carbònica, on domina la fruita, i un negre criat en bóta que surt d’un cupatge sirà, monestrell i garnatxa, un vi prou aconseguit i característic del Rosselló. Una de les singularitats més interessants que té aquesta cooperativa és la torre de tres pisos construïda per als dipòsits de maceració per al vi negre, no n’havia vist mai cap (sembla que n’hi ha tres en tot l’estat francès, dues en funcionament) i és d’una imaginació interessantíssima, amb una espectacular vista al Canigó.

Domini de Cazes

Una de les singularitats més interessants que tenim al nostre país en vins són aquests extraordinaris moscats de Ribesaltes, que agafen el nom d’aquesta població de la Catalunya del nord i que provenen del tall fet a la fermentació al afegir-hi alcohol segons les tècniques experimentades per Arnau de Vilanova, quan el nostre país era un referent en el món civilitzat. Aquest tipus de vi, que a nivell casolà té una certa similitud amb les misteles que es fan molts cops a nivell particular, té unes característiques molt potents que han fet dels moscats un vi de gran reconeixement a tot l’estat francès, i obre aquest espai que va de la Catalunya del nord fins als més propers del Llenguadoc és a dir: El Sant Jean de Minervois, Lunel, Mireval i Frontignan i el Beaumes-de-Venise. Tots aquests vins fets a base de les varietats de moscatell són d’un considerable interès, tant com a vins de postres, com també, sobretot el Ribesaltes, com a acompanyat del fetge d’ànec o d’oca, el foie gras.
Una de les cases que millor produeix aquests vins és el Domini de Cazes, a la mateixa població de Ribesaltes, tot i que hi ha molts productors d’aquest excel·lent vi, com el Mas Baux, al qual ja vaig dedicar una entrada al bloc.
He seguit durant molts anys els vins d’aquest domini, que sempre compta amb molt bones puntuacions a les guies de l’estat francès de vins, que tenen una gran consideració per aquests productors que porten tres generacions oferint uns extraordinaris vins de color d’or, molt lluminosos i amb aromes que evoquen la mel, la menta i les taronges confitades, i que no perden la frescor a la boca.

Només he tastat uns vins d’aquest nivell a Còrsega, els reconeguts Cap de Còrsega, però crec que és molt interessant tota aquesta varietat de vins dolços, que reforcen l’argument del meu escrit Catalunya -Occitània, ja que dins d’aquest espai, a més a més dels ja citats, se n’hi troben d’altres de semblants com el Floc Gascó i el Jurançó, tota una riquesa al costat de casa nostra segurament desconeguda.
Un dia caldrà parlar del moscatells, i sobretot alguns de molt bona qualitat, que és fan a casa nostra, però no podem donar l’esquena a aquests excel·lents vins de la part del nostre país que administrativament pertany a l’estat francès.

Celler Mas Vicenç

Ara fa una setmana de l’aparició al mercat d’un nou vi d’alta qualitat a la D.O. Tarragona, el Vails, i deia que aquest vi contribuiria a prestigiar una D.O. on hi havia pocs cellers que havien apostat per l’alta qualitat, tot i que hi havia cooperatives amb vins prou correctes i amb una bona relació qualitat preu, ja que aquesta D.O. va perdre els cellers que van passar a formar part de la D.O. Montsant.
Un dels cellers que citava amb la voluntat de fer bons vins era el Celler Mas Vicenç, que de la mà del jove enòleg Vicenç Ferré Morató, fa un parell d’anys o anyades, les 2005 i 2006, ha tret al mercat un blanc de macabeu prou reeixit i un negre de les varietats ull de llebre i cabernet sauvignon, també de molt bona qualitat.
Aquest celler és entre el Pla de Santa Maria i Cabra, és a dir tocant pràcticament a la Conca de Barberà i a una certa alçada. Segurament és un dels referents més sòlids d’aquesta D.O., juntament amb altres referències de les quals parlaré més endavant.
Sempre he comparat la D.O. Tarragona amb la D.O. del Llenguadoc a l’estat francès, on la part més interior, tocant el Plateau de Larsac, és on es fan el millors vins d’aquesta zona, amb pobles con Saint Saturnin, Montpeyroux, Aniane o els Pic St. Loup. Aquest seria el cas del la D.O. Tarragona, amb les finques que hi ha sota la serralada de Miramar, on trobem el Celler Mas Vicenç i el celler que ha tret fa pocs dies el Vails, sense descuidar la part de la serralada de Llaberia que mira al Camp de Tarragona, i altres cellers dels quals parlarem més endavant.

MAS BAUX

El disset de gener vaig començar a parlar dels vins els Països Catalans, posteriorment he parlat dels vins i cellers de la Conca de Barberà, com que em vaig comprometre a parlar de tant en tant d’aquest tema, he pensat en uns celler del Rosselló a la Catalunya Nord perquè la voluntat era fer-ho de tot el territori i perquè a molta gent li sembla que a trenta quilometres de Figueres sigui l’altra banda de mon.
Un cop fa uns quants anys, sentint el programa de Catalunya Ràdio, Postres de Músic, el conductor del programa Josep Mª Solé Sabaté parlava amb l’escriptor Josep Mª Fonalleres dels vins de l’ Empordà i el primer li va dir: “I a la Catalunya Nord ?” i van tirar de tòpic és a dir del moscat de Ribesaltes i el Banyuls, que estan molt bé, però vaig veure la manca de coneixement dels excel·lents vins de taula sobretot negres que s'hi fan. Tot seguit vaig enviar una llarga llista dels millors vins de la Catalunya Nord i al programa següent va esmenar la manca d’informació.
Per mi va ser una agradable sorpresa l’últim viatge que vaig fer a la Catalunya Nord la descoberta de Mas Baux , jo pensava que els millor vins de taula d’aquesta zona es feien a prop dels pobles de Taltaüll, Vingrau o Estagel i no esperava, trobar-me un celler que fes vins de tanta qualitat tocant a mar, en un vell mas de Canet.
El propietari, Serge Baux, tot i que amb dificultat, parla català i això va facilitar el coneixement dels seus vins, el tast i la compra posterior. Els seus vins conjuguen molt bé les varietats tradicionals, garnatxa, monastrell i moscatells amb el shirà i cabernet sauvignon i el moscatell per el vi blanc. Fa un negre sota la denominació d’origen Costers del Rosselló Soleil Rouge ,un altre negre, un vi del país dels Costers Catalans Rouge-Baux, tots dos amb una estada a la bota d’uns quinze mesos, els dos vins sorprenen a la boca per la riquesa que manifesten, amb tanins presents però gens agressius, són uns vins calorosos i plens. El Baux Blond, fet de moscatell, és un blanc que em va sorprendre, dons bona part d’aquest vins que de nas prometen molt i en boca no responen aquesta expectativa, no és el cas d’aquest moscatell, que perdura en boca. Cal dir que també elabora un moscat de Ribesaltes de molt bona qualitat.
Que les fronteres polítiques i mentals no siguin un impediment per gaudir del bons vins que es fan sota la mirada atenta del Canigó

Celler Rosa Maria Torres de Sarral

El dijous de la setmana passada feia un post introductori sobre els vins dels Països Catalans. Deia el final d’aquest post, que properament parlaria de dos cellers de la Conca de Barberà , del primer ja en vaig parlar el mateix dia, el Celler Carles Andreu de Pira, em faltava dons parlar del que deia “l’altre és el reflex de la bona adaptació de varietats foranes en aquesta D.O.” aquesta segona referència, és dons el Celler Rosa Maria Torres de Sarral.
Aquest celler neix de la voluntat del seu propietari el Joan Vidri i la seva difunta esposa Rosa Maria Torres, de transformar les seves plantacions de vinya, sobretot de macabeu i parellada, amb noves plantacions de les varietats que han fet possible bona part dels grans vins a França, és així, que a finals dels anys vuitanta van plantar cabernets, sirà, chardonnay, pinot negre i una varietat amb una especial estima el viognier.

Dels bons cabernets fets els primers anys (el primer s’embotella el 1993) i els primers intens amb el viognier, és aquets últims anys, sobretot amb un complex Vinya Plans fet de cabernet franc i sirà del 2003 que agafa ja una molt bona embranzida, rebent les millors qualificacions de la Conca l’any que va sortir, aquest vi, va acompanyat amb el domini cada cop millor del viognier, un vi que m’ha fet retornar el gust per els bons vins blancs, tancant el cercle amb uns dolços de cabernet molt ben aconseguits, que acompanyats d’una molt bona varietat de productes molt interessants, fan d’aquest celler una referència de la D.O. i mes.
Es importat veure en la revista cupatge nº 18 setembre – octubre, que prenia en consideració el Viognier de Rosa Maria Torres, com un dels cinc vins blanc passat per bota, mes interessant de Catalunya juntament amb el Milmanda, Ctònia, Augustus chardonnay i Cérvoles blanc.
Finalment cal dir, que tot i ser un celler dedicat a la producció de bons vins, també fa un cava amb un fort component de chardonnay i que no se perquè, em recorda alguns xampanys francesos.
L’incorporació de la nova generació el celler, sobre tot del seu actiu fill Enric, farà segurament que l’aposta que varen fer els seus progenitors es consolidi amb un celler de referència el nostra país.

Celler Carles Andreu

Ahir parlava dels vins els Països Catalans, i al finalitzar deia que començaria parlant de dos celler de la Conca de Barberà, un que elabora vins autòctons i l’altra correspondria, els que han apostat per varietats d’altres llocs.
El primer celler dons és el del Carles Andreu, de la nissaga Andreu Abelló. El Carles és el que ha fet una aposta per extreure les potencialitats de la comarca i oferir-les dins les ampolles de cava i del vi, que mereix un comentari apart.
La implantació d’aquest celler de forma pausada però segura en tots els passos que ha fet, dona tota l’impressió, que el Carles, abans de treure un nou producte, si ha pensat molt i molt.
Així dels primers caves del començament dels anys noranta, bruts i bruts natura, amb els segell de la Conca, és a dir nomes amb parellada i macabeu, va treure posteriorment un excel·lent gran reserva, per sorprendre’ns desprès, amb el cava rosat de trepat, i un reserva en barrica.
Tot aquest ventall de productes el fa un reconegut productor de caves de qualitat de la Conca amb vins de la mateixa comarca.
Un cop consolidat com ha productor de bons caves, ha fet un pas sòlid mes, elaborant un vi negra de trepat, que mereix un comentaria apart.

Un dia em va dir que estava fen unes proves per treure un vi negre amb trepat, vaig pensar, que com a singularitat, tenia la seva gracia. Desprès de tres anys 2004, 2005 i l’extraordinari 2006 treien aquest vi, ja podem assegurar, que no es tracte nomes d’una singularitat, si no de la demostració, que d’una varietat ben treballada és pot ser un gran vi, en aquest cas amb l’afegit de ser únic el mon, ja que no existeix de moment camp mes vi negra elaborat i criat d’aquesta varietat de raïm.
No voldria acabar sense esmentar, que a l’excel·lència dels seus productes, cal afegir-hi el bon gust del nou celler. La cura en la restauració feta en els antics corrals i magatzems, amb un patí interior fantàstic, en el que cada estiu obsequia els amics, amb musica, recital de poesia o alguna manifestació cultural. També la cava subterrània amb plantació de vinya el damunt, així com la vista al riu Anguera, diu molt de la sensibilitat del Carles i la seva família, és per això que segurament aquesta sensibilitat és la responsable d’aquest bons productes.
No esperem dons que faci molts mes productes nous, si no que continuí fent el que fa i si treu un vi nou, que sigui amb el mateix encert.