dissabte, 16 de febrer de 2008

Els vins dels Països Catalans


En el primer post feia una petita declaració d’intencions i deia que faria comentaris sobre temes que m’interessen i parlava del Perxe, casa rural del Priorat vinculada al món de la literatura el vi i el paisatge. Als primers posts ja he parlat de literatura i paisatge, és per això doncs que en aquest post, encetaré el tema dels vins als Països Catalans, que de Fraga fins a Maó i de Salses a Guardamar i fins i tot a l’Alguer és un territori de producció de grans vins. Aquesta afirmació no correspon, però, a la poca autoestima que bona part dels que hi vivim, tenim envers els nostres vins, això no es res de nou, ben pensat, tampoc la tenim per la nostra literatura, la cançó o altres productes i manifestacions culturals del nostre país. En molts casos és per manca de coneixement, és per això que modestament intentaré, sense cap metodologia, parlar d’aquest tema, perquè crec sincerament, que conèixer és estimar.
El primer que sorprèn a casa nostra quan vas a un restaurant, és la poca presència dels vins de les denominacions d’origen més properes a les cartes de vins d'aquest restaurant. Es impensable a França o Itàlia i fins i tot a moltes zones de l'estat espanyol, no trobar a les seves cartes de vins un percentatge molt alt dels vins de les D.O. (denominacions d’origen) més properes i citaré uns quants exemples:

A la vall del Loire, un diputat de l’Assemblea Nacional Francesa em deia que tot i que els vins de Bordeus só molt bons, els cabernets francs de Saumur, Chinon i Bourguell i els chenins blancs de Vouvray i Mont Lluís, quan hi ha una bona anyada, no tenen res per envejar als vins de Bordeus. És impensable, doncs, que a la zones properes a la Provençal, el Perigord, al Roine o a la Toscana Italiana, no prioritzin els seus vins.
Al contrari de Barcelona, que tot i havent-hi només al Principat de Catalunya deu denominacions d’origen, més la genèrica D.O. de Catalunya, la presència en les cartes és molts cops anecdòtica.
Aquest fet no és comprèn, sobretot quan hi ha un bon nombre de vins catalans que sempre són destacats pels experts mundials, com és el cas de Robert M. Parker als Estats Units d’Amèrica, segurament fins que no ens ho diuen de fora, no ens ho acabem de creure.
Properament parlaré de dos cellers de la Conca de Barberà, un que elabora el vins autòctons com el trepat, l’altre és el reflex de la bona adaptació de varietats foranes en aquesta D.O. però això serà un altre dia, perquè els vins cal fruir-los a petits tasts.