dimarts, 22 de juliol del 2008

Vails


Fa vuit o nou anys, parlant amb un constructor rehabilitador de Valls, em va explicar que havia comprat una finca als Boscos d’aquesta ciutat i que tenia interès a produir un vi de qualitat, com havia fet un amic seu a Cantallops, a l’Empordà, el propietari del celler Masia Serra S.L. Sé que li vaig comentar que la terra de llicorella que forma part del sòl dels Boscos de Valls podia ser un molt bon terreny per fer vi de qualitat.
No recordo, en les poques vegades que ens hem saludat posteriorment, haver parlat més del projecte, el que sí que sabia és que ell i el seu amic de Masia Serra havien arribat a un acord amb el Quim Vila de Vilaviniteca per fer-se càrrec de l’antiga botiga de vins de Valls, Licors Figueres.
El dissabte passat, el meu fill volia fer un obsequi, i el vaig acompanyar a l’única botiga que estava oberta el dissabte a la tarda a Valls on tinguessin vins i caves de qualitat. Mentre el meu fill triava el cava per obsequiar, jo em vaig fixar en un vi que no coneixia. Quan el propietari de la botiga em va dir que era un vi que havia tret l’Anton Rueda, vaig constatar que el projecte que m’havia explicat feia anys anava seriosament, i el primer vi que es diu Vails 2005 era una realitat. I en vaig comprar una ampolla, que encara no he pogut tastar.
Mirant la contraetiqueta, veig que el tiratge és només de 1090 ampolles, d’un 80% de Merlot i un 20% de Sirà, amb estada de 12 mesos en bótes de roure francès d’Alier.

El meu interès per donar la noticia abans de tastar el vi, és per dos motius: el primer, de satisfacció de poder dir que a la meva ciutat es fa un vi de qualitat o gran qualitat, i segon per als que estan atents a les novetats, perquè un vi amb tan poc tiratge, suposo que aviat serà difícil de trobar.
Crec que iniciatives com aquesta poden ajudar a prestigiar una D.O. com la de Tarragona, que tot i fer uns vins correctes en moltes cooperatives, falten cellers amb ambició, com la que tenen a l’Alt Camp Vinya Janine, Mas Vicens i poquets més. D’aquesta D.O., més endavant n’aniré parlant.