Vives Ambròs

El cava, o el que els qui tenim una certa edat continuem anomenant xampany, ha entrat a formar part de la quotidianitat de la major part de gent del nostre país, és un vi escumós que abans era consumit només en destacadíssimes ocasions com les festes de Nadal. Ara qualsevol pretext és bo per obrir una ampolla de cava. També el gust ha canviat i els semisecs han desaparegut quasi totalment del l’escena, posant com a protagonistes principals els bruts, bruts natura i els gran reserves.
Aquesta entrada a la quotidianitat del cava, tot i que sempre és bo tastar-ho tot, ha fet que molts cops busquem aquells petits o mitjans elaboradors de confiança, que elaboren un bon cava i que ens permeten, de tant en tant, amb un cop de cotxe, fer les provisions necessàries, bé sigui per Nadal, Sant Joan, la calçotada o la festa major.
Aquest darrers anys he tingut la sort que en un radi de vint quilometres han aparegut bons elaboradors de cava, dels quals ja he parlat en anteriors escrits, com el Carles Andreu de Pira, que treballa molt bé les varietats de la Conca de Barberà, i altres productors com Rosa Mª Torres de Sarral. Però no puc passar per alt la tasca que realitza l’Enric Vives, amb l’ajut dels seus familiars, en una casa pairal de Montferri, a l’Alt Camp, on elabora uns excel·lents caves brut, brut natura i gran reserva, que ha anat consolidant d’uns quants anys cap aquí, guanyant-se la confiança de molts com jo, que hem trobat una bona alternativa als grans caves de Sant Sadurní a prop de casa.