dimecres, 20 de febrer del 2008

Celler Rosa Maria Torres de Sarral


El dijous de la setmana passada feia un post introductori sobre els vins dels Països Catalans. Deia el final d’aquest post, que properament parlaria de dos cellers de la Conca de Barberà , del primer ja en vaig parlar el mateix dia, el Celler Carles Andreu de Pira, em faltava dons parlar del que deia “l’altre és el reflex de la bona adaptació de varietats foranes en aquesta D.O.” aquesta segona referència, és dons el Celler Rosa Maria Torres de Sarral.
Aquest celler neix de la voluntat del seu propietari el Joan Vidri i la seva difunta esposa Rosa Maria Torres, de transformar les seves plantacions de vinya, sobretot de macabeu i parellada, amb noves plantacions de les varietats que han fet possible bona part dels grans vins a França, és així, que a finals dels anys vuitanta van plantar cabernets, sirà, chardonnay, pinot negre i una varietat amb una especial estima el viognier.

Dels bons cabernets fets els primers anys (el primer s’embotella el 1993) i els primers intens amb el viognier, és aquets últims anys, sobretot amb un complex Vinya Plans fet de cabernet franc i sirà del 2003 que agafa ja una molt bona embranzida, rebent les millors qualificacions de la Conca l’any que va sortir, aquest vi, va acompanyat amb el domini cada cop millor del viognier, un vi que m’ha fet retornar el gust per els bons vins blancs, tancant el cercle amb uns dolços de cabernet molt ben aconseguits, que acompanyats d’una molt bona varietat de productes molt interessants, fan d’aquest celler una referència de la D.O. i mes.
Es importat veure en la revista cupatge nº 18 setembre – octubre, que prenia en consideració el Viognier de Rosa Maria Torres, com un dels cinc vins blanc passat per bota, mes interessant de Catalunya juntament amb el Milmanda, Ctònia, Augustus chardonnay i Cérvoles blanc.
Finalment cal dir, que tot i ser un celler dedicat a la producció de bons vins, també fa un cava amb un fort component de chardonnay i que no se perquè, em recorda alguns xampanys francesos.
L’incorporació de la nova generació el celler, sobre tot del seu actiu fill Enric, farà segurament que l’aposta que varen fer els seus progenitors es consolidi amb un celler de referència el nostra país.

diumenge, 17 de febrer del 2008

Celler Carles Andreu


Ahir parlava dels vins els Països Catalans, i al finalitzar deia que començaria parlant de dos celler de la Conca de Barberà, un que elabora vins autòctons i l’altra correspondria, els que han apostat per varietats d’altres llocs.
El primer celler dons és el del Carles Andreu, de la nissaga Andreu Abelló. El Carles és el que ha fet una aposta per extreure les potencialitats de la comarca i oferir-les dins les ampolles de cava i del vi, que mereix un comentari apart.
La implantació d’aquest celler de forma pausada però segura en tots els passos que ha fet, dona tota l’impressió, que el Carles, abans de treure un nou producte, si ha pensat molt i molt.
Així dels primers caves del començament dels anys noranta, bruts i bruts natura, amb els segell de la Conca, és a dir nomes amb parellada i macabeu, va treure posteriorment un excel·lent gran reserva, per sorprendre’ns desprès, amb el cava rosat de trepat, i un reserva en barrica.
Tot aquest ventall de productes el fa un reconegut productor de caves de qualitat de la Conca amb vins de la mateixa comarca.
Un cop consolidat com ha productor de bons caves, ha fet un pas sòlid mes, elaborant un vi negra de trepat, que mereix un comentaria apart.

Un dia em va dir que estava fen unes proves per treure un vi negre amb trepat, vaig pensar, que com a singularitat, tenia la seva gracia. Desprès de tres anys 2004, 2005 i l’extraordinari 2006 treien aquest vi, ja podem assegurar, que no es tracte nomes d’una singularitat, si no de la demostració, que d’una varietat ben treballada és pot ser un gran vi, en aquest cas amb l’afegit de ser únic el mon, ja que no existeix de moment camp mes vi negra elaborat i criat d’aquesta varietat de raïm.
No voldria acabar sense esmentar, que a l’excel·lència dels seus productes, cal afegir-hi el bon gust del nou celler. La cura en la restauració feta en els antics corrals i magatzems, amb un patí interior fantàstic, en el que cada estiu obsequia els amics, amb musica, recital de poesia o alguna manifestació cultural. També la cava subterrània amb plantació de vinya el damunt, així com la vista al riu Anguera, diu molt de la sensibilitat del Carles i la seva família, és per això que segurament aquesta sensibilitat és la responsable d’aquest bons productes.
No esperem dons que faci molts mes productes nous, si no que continuí fent el que fa i si treu un vi nou, que sigui amb el mateix encert.

dissabte, 16 de febrer del 2008

Els vins dels Països Catalans


En el primer post feia una petita declaració d’intencions i deia que faria comentaris sobre temes que m’interessen i parlava del Perxe, casa rural del Priorat vinculada al món de la literatura el vi i el paisatge. Als primers posts ja he parlat de literatura i paisatge, és per això doncs que en aquest post, encetaré el tema dels vins als Països Catalans, que de Fraga fins a Maó i de Salses a Guardamar i fins i tot a l’Alguer és un territori de producció de grans vins. Aquesta afirmació no correspon, però, a la poca autoestima que bona part dels que hi vivim, tenim envers els nostres vins, això no es res de nou, ben pensat, tampoc la tenim per la nostra literatura, la cançó o altres productes i manifestacions culturals del nostre país. En molts casos és per manca de coneixement, és per això que modestament intentaré, sense cap metodologia, parlar d’aquest tema, perquè crec sincerament, que conèixer és estimar.
El primer que sorprèn a casa nostra quan vas a un restaurant, és la poca presència dels vins de les denominacions d’origen més properes a les cartes de vins d'aquest restaurant. Es impensable a França o Itàlia i fins i tot a moltes zones de l'estat espanyol, no trobar a les seves cartes de vins un percentatge molt alt dels vins de les D.O. (denominacions d’origen) més properes i citaré uns quants exemples:

A la vall del Loire, un diputat de l’Assemblea Nacional Francesa em deia que tot i que els vins de Bordeus só molt bons, els cabernets francs de Saumur, Chinon i Bourguell i els chenins blancs de Vouvray i Mont Lluís, quan hi ha una bona anyada, no tenen res per envejar als vins de Bordeus. És impensable, doncs, que a la zones properes a la Provençal, el Perigord, al Roine o a la Toscana Italiana, no prioritzin els seus vins.
Al contrari de Barcelona, que tot i havent-hi només al Principat de Catalunya deu denominacions d’origen, més la genèrica D.O. de Catalunya, la presència en les cartes és molts cops anecdòtica.
Aquest fet no és comprèn, sobretot quan hi ha un bon nombre de vins catalans que sempre són destacats pels experts mundials, com és el cas de Robert M. Parker als Estats Units d’Amèrica, segurament fins que no ens ho diuen de fora, no ens ho acabem de creure.
Properament parlaré de dos cellers de la Conca de Barberà, un que elabora el vins autòctons com el trepat, l’altre és el reflex de la bona adaptació de varietats foranes en aquesta D.O. però això serà un altre dia, perquè els vins cal fruir-los a petits tasts.