dimarts, 23 de setembre del 2008

Els Rosats

Els rosats és el nom amb què es coneixen els castellers de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, però no és de castells del que vull parlar, sinó dels vins rosats. Són uns vins que, potser per la seva curta vida, no són gaire corrents en les nostres taules, però que per mi tenen una època molt bona per ser consumits i tastats i que els fa molt agradables, és l’època que va de la sortida de l’hivern fins a la tardor, que és quan acostumen a estar esplèndids, i són molt interessants per acompanyar el menjar més lleuger de les èpoques més caloroses, com són la pasta, els entremesos o les amanides d’arròs, etc. Una virtut que tenen tots aquests vins és que no fan mal a la butxaca, ja que els podem trobar a un preu molt econòmic.
En un dels meus primers escrits de vins vaig parlar del trepat, aquesta varietat de la Conca de Barberà que dóna molt bons vins rosats, i que majoritàriament és emprat per fer cava rosat, però que també dóna excel·lents vins, com el Blanca·flor de Blancafort a la Conca de Barberà. També la cooperativa de Sarral fa un rosat amb aquesta varietat.
A la cooperativa de Nulles hi podem trobar l’Adernats, un rosat d’ull de llebre i merlot, que està excel·lent . Els que tingueu per costum en aquesta època de l’any de beure tot sovint vi rosat, teniu una bona alternativa amb els del vi a punt, deu fer un mes que han tret un bag in box de tres litres amb rosat d’ull de llebre de la D.O. Tarragona, produït a la cooperativa de Bràfim .
A la D.O. Montsant tenim dos excel·lents rosats: Les Sorts rosat de la cooperativa del Masroig, amb un 85% de garnatxa i la resta carinyena, i el Mas Donís rosat del Celler de Capçanes, aquests dos ja més potents i de vida més llarga.

No acaba aquí la llista de bons rosats, tot i que essent vins de curta durada és millor que busqueu en zones properes, que segur que en trobareu, tant al Penedès com a l’Empordà i la Terra Alta, i fins i tot al Rosselló en trobareu, pensant sempre que, per estar en condicions, el color ha de ser viu i no tirant cap a terrós, que ens indicaria que ja ha perdut totes les olors que fan agradables aquests vins.
Els vins, com en els altres productes del camp, encara que avui dia puguem trobar de tot tot l’any, hi ha coses que són de temporada, no us les perdeu.

dimarts, 9 de setembre del 2008

Adernats



Sempre he intentat, entre els meus articles dels vins i cellers, parlar també de les cooperatives, sobretot d’aquelles que busquen un valor afegit en la producció dels seus vins. Que fins a la data hagi parlat d’unes i no d’unes altres, és purament una qüestió d’atzar, de tenir la fotografia o, per un motiu o altre, haver-hi fet una visita últimament. No correspon doncs a cap preferència o rànking, ja que la meva motivació és sobretot divulgadora.
Aquest és el cas de la Cooperativa de Nulles, que desenvolupa la seva activitat en aquest magnífic celler modernista de l’arquitecte Cèsar Martinell. Aquesta cooperativa ja fa uns anys que va modernitzar les seves instal·lacions, però sense trobar ben bé un posicionament coherent per definir quina havia de ser la seva estratègia a l’hora de fer-se un forat en el món vitivinícola. Ara fa uns tres anys que de la mà de l’enòleg Enric Vives, el cavista de Vives Ambròs, ha emprès una línia de vins molt apropiada per a una cooperativa, que no està renyida amb la possibilitat de fer vins de gran qualitat, cosa que fan algunes cooperatives en zones com les de les D.O. Priorat i Montsant. No és el cas de cooperatives com la de Nulles, amb molt de volum, que ha de fer un plantejament per donar sortida a la seva producció, buscant fer compatible una bona producció amb una bona qualitat, i això els permet que els preus no és disparin, com passa molts cops amb petits productors.
La redefinició dels vins ha donat com a resultat una gamma molt interessant de vins pret a porter, sota el paraigua de la marca Adernats, tots ells molt agradables i satisfactoris, al mateix temps que prou diferenciats i complementaris els uns dels altres.
En la gamma dels blancs, a part del vi similar al que seria un vi base en les varietats de macabeu, parellada i xarel·lo, cal remarcar un vi molt interessant que fa honor al seu nom, Seducció, fet de macabeu amb moscatell. Aquest vi et dóna en boca el que promet en nas, essent la proporció de moscatell del tot l’adequada. Dins de la gamma dels blancs, hem de destacar també un macabeu monovarietal fermentat en bóta i treballat en aquestes fent el degut batonnage, molt ben aconseguit. El rosat, fet d’ull de llebre i merlot, està esplèndid aquesta època de l’any, però aguanta molt bé fins que surt la nova anyada. Un negre sense passar per fusta, batejat amb l’ambiciós nom d’Angelus i fet de diverses varietats, és un vi que caldrà seguir, tot i que ja promet, i pot ser un bon vi negre per a l’estiu. I finalment un vi negre criat a la bóta amb un bon nivell, completant aquesta interessant proposta del celler cooperatiu de Nulles.
Esperem que aquest camí emprès vagi obrint forat al mercat de casa nostra com ja ho està fent als Estats Units. Crec que el bon treball que està duent a terme aquesta cooperativa, pot marcar el camí per a altres de similars. Seguirem doncs amb interès la consolidació d’aquest bon treball iniciat.
Aquesta cooperativa també elabora bons caves