dimarts, 29 de juliol del 2008

Comprar a l’avançada

Tots aquells que heu tingut interès pels escrits que he fet parlant de vins, us deveu preguntar si són o no són molt cars aquests vins i, com a les bones famílies, he de dir que hi ha de tot.
Per començar, no cal amagar que els vins del Priorat són d’un preu mig alt. Això no té cap secret, només cal donar un tomb per les vinyes del Priorat per fer-se càrrec que no pot ser de cap més manera. Si a la dificultat del terreny s’hi afegeix la poca producció de les seves vinyes, el resultat és un vi de cost important. Mentre que uns grans vins de les altres denominacions d’origen, hi ha de tot, però els preus acostumen a ser més normals.
Què cal fer, doncs, si ens fa gràcia un vi, ni que sigui per tastar-lo un dia, però el preu ens retreu de fer la despesa? Hi ha una fórmula que permet adquirir aquests vins, que sempre són de guarda, a quasi la meitat de preu. Aquesta fórmula no és altra que la compra anticipada.
Pels voltants del mes de juny juliol hi ha cases comercials, en el meu cas ho he fet a través de Vilaviniteca, que et donen la possibilitat d’adquirir vins que encara són al celler i que tardaran encara entre nou mesos i un any a sortir el mercat. Com que tots són vins de llarg recorregut, et pots fer la idea que els tens guardats al teu celler o on tingueu el costum de guardar el vi; l’estalvi és molt considerable i, si és fa cada any, sempre tindreu existències. Aquests dies ja m’han començat entregar vins adquirits per aquest sistema el darrer estiu.

diumenge, 27 de juliol del 2008

Celler Mas Vicenç

Ara fa una setmana de l’aparició al mercat d’un nou vi d’alta qualitat a la D.O. Tarragona, el Vails, i deia que aquest vi contribuiria a prestigiar una D.O. on hi havia pocs cellers que havien apostat per l’alta qualitat, tot i que hi havia cooperatives amb vins prou correctes i amb una bona relació qualitat preu, ja que aquesta D.O. va perdre els cellers que van passar a formar part de la D.O. Montsant.
Un dels cellers que citava amb la voluntat de fer bons vins era el Celler Mas Vicenç, que de la mà del jove enòleg Vicenç Ferré Morató, fa un parell d’anys o anyades, les 2005 i 2006, ha tret al mercat un blanc de macabeu prou reeixit i un negre de les varietats ull de llebre i cabernet sauvignon, també de molt bona qualitat.
Aquest celler és entre el Pla de Santa Maria i Cabra, és a dir tocant pràcticament a la Conca de Barberà i a una certa alçada. Segurament és un dels referents més sòlids d’aquesta D.O., juntament amb altres referències de les quals parlaré més endavant.
Sempre he comparat la D.O. Tarragona amb la D.O. del Llenguadoc a l’estat francès, on la part més interior, tocant el Plateau de Larsac, és on es fan el millors vins d’aquesta zona, amb pobles con Saint Saturnin, Montpeyroux, Aniane o els Pic St. Loup. Aquest seria el cas del la D.O. Tarragona, amb les finques que hi ha sota la serralada de Miramar, on trobem el Celler Mas Vicenç i el celler que ha tret fa pocs dies el Vails, sense descuidar la part de la serralada de Llaberia que mira al Camp de Tarragona, i altres cellers dels quals parlarem més endavant.

divendres, 25 de juliol del 2008

Costers del Segre


Costers del Segre és la denominació d’origen més extensa del nostre país, sense comptar amb la D.O. Catalunya i la D.O. Cava. Tots els vins de qualitat que es fan a les terres de ponent estan emparats per aquesta D.O. Això fa que també s’hi trobi una gran diversitat de vins que l’única cosa que segurament tindrien en comú és el clima continental, hiverns freds i molta calor a l’estiu.
Quan una D.O. és tan gran, hem de parlar de subzones diferenciades, que intentarem més o menys de descriure. Però abans caldria que parléssim d’una singularitat i és que en aquesta D.O. hi ha dues grans propietats. La més gran és Raïmat, a tocar de la franja de ponent, pertanyent a Codorniu i productora de gran quantitat d’una qualitat estàndard molt bona, i pensat per ser presents en bona part dels establiments de restauració del nostre país i a les cadenes d’alimentació. M’he trobat molts cops amb l’anècdota de demanar un vi català i oferir-me l’únic que tenien, un Raïmat. L’altra finca, la més antiga, fundada el 1780, tal com figura a l’etiqueta del seu millor vi, fou creada per ´l'Ignasi Vilanova que feu part dels seus estudis a Bordeus d'on portà uòleg i construí els cellers. El 1982 la família Cusiné va adquirir la propietat i va modernitzar els seus vins, que també són molt presents en el món de la restauració. La importància d’aquestes dues cases fa que aquesta D.O. tingui una presència aproximada del 2% als establiments de restauració de Barcelona, només superada per la D.O. Penedès que per mitjà majoritàriament dels seus blancs, sobrepassa el 20%. La resta de D.O.s catalanes tenen una presència inferior a l’1% en la restauració de la capital del país.

Una de les subzones més interessants és la propera a la serralada de Llena, els pobles de la Pobla de Cérvoles i Vilosell, que donen nom a dos vins, el Cérvoles i el Vilosell que juntament amb el Geol, són dels vins més prestigiosos d’aquesta D.O. que recorden en certa manera, tot i fer-se amb varietats majoritàriament diferents, els Montsant.
La subzona d’Artesa és una de les altres consolidades d’aquesta D.O., amb la interessant vall de Baldomar, amb un microclima especial. I Seró és un altra puntal d’aquesta zona. Verdú, i les valls del Sió i del Corb són taques d’interès de la D.O.
Per acabar la panoràmica dels Costers del Segre, voldria fer una citació entranyable a la cooperativa l’Olivera de Vallbona de les Monges, on produeixen vins blancs de gran qualitat, emparant un centre de treball amb disminuïts que han posat tota l’estima en l’elaboració d’aquests vins.
Molts cellers d’aquesta D.O. són mereixedors d’un escrit, i de ben segur que ho faré de mica en mica, però he cregut oportú fer una petita panoràmica d’aquesta zona que, per proximitat geogràfica, vaig seguint amb força interès.

dimarts, 22 de juliol del 2008

Vails


Fa vuit o nou anys, parlant amb un constructor rehabilitador de Valls, em va explicar que havia comprat una finca als Boscos d’aquesta ciutat i que tenia interès a produir un vi de qualitat, com havia fet un amic seu a Cantallops, a l’Empordà, el propietari del celler Masia Serra S.L. Sé que li vaig comentar que la terra de llicorella que forma part del sòl dels Boscos de Valls podia ser un molt bon terreny per fer vi de qualitat.
No recordo, en les poques vegades que ens hem saludat posteriorment, haver parlat més del projecte, el que sí que sabia és que ell i el seu amic de Masia Serra havien arribat a un acord amb el Quim Vila de Vilaviniteca per fer-se càrrec de l’antiga botiga de vins de Valls, Licors Figueres.
El dissabte passat, el meu fill volia fer un obsequi, i el vaig acompanyar a l’única botiga que estava oberta el dissabte a la tarda a Valls on tinguessin vins i caves de qualitat. Mentre el meu fill triava el cava per obsequiar, jo em vaig fixar en un vi que no coneixia. Quan el propietari de la botiga em va dir que era un vi que havia tret l’Anton Rueda, vaig constatar que el projecte que m’havia explicat feia anys anava seriosament, i el primer vi que es diu Vails 2005 era una realitat. I en vaig comprar una ampolla, que encara no he pogut tastar.
Mirant la contraetiqueta, veig que el tiratge és només de 1090 ampolles, d’un 80% de Merlot i un 20% de Sirà, amb estada de 12 mesos en bótes de roure francès d’Alier.

El meu interès per donar la noticia abans de tastar el vi, és per dos motius: el primer, de satisfacció de poder dir que a la meva ciutat es fa un vi de qualitat o gran qualitat, i segon per als que estan atents a les novetats, perquè un vi amb tan poc tiratge, suposo que aviat serà difícil de trobar.
Crec que iniciatives com aquesta poden ajudar a prestigiar una D.O. com la de Tarragona, que tot i fer uns vins correctes en moltes cooperatives, falten cellers amb ambició, com la que tenen a l’Alt Camp Vinya Janine, Mas Vicens i poquets més. D’aquesta D.O., més endavant n’aniré parlant.

dilluns, 21 de juliol del 2008

El nou cava rosat del Celler Carles Andreu


Fa uns dies parlava del Celler Carles Andreu de la Conca de Barberà com un celler que treballava quasi exclusivament les varietats tradicionals d’aquesta D.O..
Aquest celler de Pira es distingeix sobretot per l’elaboració de cava, però fa un vi negre extraordinari, i al mateix temps exclusiu, amb la varietat de raïm Trepat, tal com explico en el meu escrit, que acabava dient: “No esperem doncs que faci molts més productes nous, sinó que continuï fent el que fa, i si treu un vi nou, que sigui amb el mateix encert.”.
Com si hagués tingut un pressentiment, l’altre dia que vaig anar al celler a buscar vi per uns compromisos que tenia, al marxar, el Carles em va regalar una ampolla de cava rosat nou. Aquest cava de trepat és diferent del que ja feia, perquè el vi base està una mica envellit en bótes de roure, amb un resultat extraordinari: tot donant-li una calidesa plena d'aromes, en boca no perd la frescor.
He de dir que vaig quedar molt gratament sorprès, tot i que no esperava que fos el proper producte que aportés en el panorama vitivinícola de la Conca i del país, més aviat intuïa que potser trauria un vi blanc, però he de reconèixer que l’ha encertat de nou amb aquest cava. La llàstima és que n’ha fet un tiratge curt, però la bona acceptació que del Tomb del Balcó augurem, farà que en un termini breu sigui un cap de cuvée del celler

dissabte, 19 de juliol del 2008

El Trepat ja ha arribat

El meu bloc personal vaig fer un escrit sobre les possibilitats comercials del trepat, com que ara el estiu és un bon moment per veure els vins rosats, reprodueixo aquest escrit:
Tots els que coneixeu una mica el món de vi haureu sentit a parlar d’aquest petit enrenou que es produeix a França el tercer dijous del mes de novembre amb l’arribada del vi novell de Beaujolais. En molts llocs es pot veure gran quantitat d’ampolles d’aquest vi amb el rètol “Le beaujolais nouveau est arrivé” així es comercialitza aquest vi jove de la zona sud de la Borgonya, produït amb fermentació carbònica de la varietat gamay que li dóna un aire fresc i aromàtic d’albercoc, cireres, préssec i fuites vermelles petites que l’han fet molt popular, també en altres llocs, el 50% de la producció va a parar a altres països tot i no tractant-se d’un vi de gran qualitat.
Sempre he pensat que el sector del vi havia de fer estratègies comercials per donar sortida als estocs de vi que molts cops s’acumulen als cellers cooperatius i veia aquesta iniciativa del beaujolais com una bona estratègia.
Aquí es fan festes del vi novell, més o menys reeixides, però que segurament tenen més contingut simbòlic que no pas comercial.
Un dia, parlant amb l’alcalde de Blancafort, Magí Baltà del vi rosat de la cooperativa, vaig pensar que tenien una mina amb el vi trepat, ja que podia fer un eslògan semblant al del vi del sud de la Borgonya “El trepat ja ha arribat”, que complementat amb una bona campanya i presència al mercat seria un vi adient per fer una moguda semblant.
Per sort, el trepat té una bona sortida per al cava rosat, i això fa que de moment no necessiti aquesta campanya, però aquí queda dita per si un dia fos necessària
Si teniu l’oportunitat, aquesta es l’apoca de l’any per veure un bon rosat de trepat de la Blancafort o d’un altre poble de la Conca de Barberà

dimecres, 16 de juliol del 2008

EL VI A PUNT: SINE QUA NON

Vaig llegir fa uns dies en un bloc, si era possible trobar un bon vi per menys de tres euros? , hi vaig deixar un petit comentari, tot dient que segurament la resposta estava en el Bag in Box aquest element molt útil per beure bon vi cada dia.
El meu pensament es va associar a la iniciativa que havien tingut dos vallencs, l’Oriol Pérez de Tudela i el Jordi Rosselló, que ara farà més d’un any van emprendre l’aventura de treure al mercat uns bag in box de tres litres, amb un toc de personalitat que paga la pena i que m’interessa ressaltar.
No es tracta, per a ells, d’envasar en el bag in box vi perquè és mes còmode o pràctic, tot i ésser una veritat també, sinó que la motivació per a ells és “ perquè el vi torni a la nostra taula de cada dia”. I perquè això sigui una realitat, cal no decebre l'usuari potencial, fent una aposta de bon producte, amb bona qualitat i a un preu molt raonable i assequible.
Així doncs, han tret de moment dos productes, el primer dels quals és el QUA, un vi negre de la D.O. Montsant, que porta garnatxa, carinyena com és normal a la D.O., però també hi ha presència del sirà. Coincideixo plenament amb la presentació que en fan els autors d’aquest vi, en definir-lo com un vi afruitat, dens especiat, concentrat i persistent, molt agradable al paladar, segurament per la voluntat d’agradar a un gran nombre de consumidors.
L’altre vi, el SINE, és un vi cent per cent de garnatxa blanca de la D.O. Terra Alta, compleix també tots els requisits per ser un vi molt ben acceptat i d’una bona qualitat, amb bona persistència i frescor, al mateix temps que la mida del bag in box fa que encaixi molt bé a la nevera de casa.
Aquests dos vins, els puc garantir, perquè els he incorporat al meu menjar quotidià per a la major part de dies de la setmana, dies que no es justifica obrir una ampolla, però que et ve de gust acompanyar el menjar amb una mica de vi.
Sé que tenen el projecte de treure un tercer vi, el NON, un rosat de la D.O. Tarragona, però en aquests moments no en tinc informació.
Crec que és un encert el plantejament que han fet l’Oriol i el Jordi, intentant popularitzar el vi en un contenidor com aquest, tot i que potser ens ve una mica de nou i molta gent pot tenir objeccions injustificades a aquest tipus d’envàs. He fet la prova amb amics francesos i han trobat aquest dos vins molt interessants i també aquest envàs, que fa possible guardar el vi un temps prudencialment llarg, sense que el vi s’oxidi, això fa que tinguem el vi sempre disponible.
Per acabar, he de dir que coneixia aquesta forma de comercialitzar el vi ja fa temps, amb envasos de 5 i 15 litres, majoritàriament per substituir el que hauria estat el vi a doll, no discuteixo la utilitat d'aquests envasos més grans per a altres finalitats del vi, però a aquesta nova filosofia de fer un bon vi, pràctic per al consum diari i a un preu molt raonat, cal fer-hi confiança. Esperem que a poc a poc faci forat a les botigues i a les nostres llars.

diumenge, 13 de juliol del 2008

Pedralets, segona part de com gaudir els vins de la D.O.Q. Priorat


Al Juliol del 2004 en una reunió a Gratallops, els convocants ens havien preparat uns gots de vins i fruita seca, avellanes i ametlles. Com que havia arribat amb el temps just vaig seure a la taula i vaig agafar un gotet de vi. En atansar-me’l al nas vaig veure que es tractava d’un molt bon vi, tot i que amb uns tanins molt forts pel poc temps que portava a l’ampolla. En acabar la reunió, vaig preguntar si el vi el feien a Gratallops i el David Masdeu es va presentar com el productor d’aquest vi. Com que vaig trobar el preu molt raonable, en vaig comprar un parell de caixes.
El temps em va donar la raó, aquest vi es va afinar a l’ampolla i segurament és molt possible que sigui el millor Priorat, relació qualitat preu. Aquesta opinió és compartida per Iñaqui Blasco en la 9 edició de la Fira del vi de Falset.
El Celler Masdeu i Campos és un petit celler que ocupa una casa de pagès de Gratallops, allí hi ha tot el necessari per a produir unes 5।000 ampolles de Pedralets anualment. Amb anterioritat els germans Masdeu i Campos venien el seu raïm a conegudíssims productors de Gratallops, ja que disposaen de vinyes velles, molt apreciades i fins i tot el cabernet que fan servir en el cupatge, junt amb la garnatxa i a la carinyena, és dels mes antics de la zona.
El Pedralets és un vi de color cirera intens, boca carnosa un punt licorós, tanins de fusta, minerals, amb fruita molt madura i saborós, aquestes per mi són les constants de les tres anyades que he pogut tastar fins ara. Així doncs ens trobem davant d’un Priorat molt característic.
Les bones anyades, el celler ens sorprèn amb un extraordinari vi, l’Amèlia, de molt poca producció i que fins ara només ha vist la llum el 2001 i el 2004, però gaudir d’aquest vi és un privilegi de molt poca gent, pel nombre reduït d’ampolles i perquè l’hi prenen dels dits. Cal remarcar, doncs l’honestedat de només treure l’Amèlia els anys molt bons.
No sé com els que hi estigueu interessats podeu trobar el Pedralets, ja que jo vaig directe al celler, però crec que no deu ser difícil, sempre hi ha el recurs de trucar a l’ajuntament de Gratallops que segurament deu saber com posar-se en contacte amb els cellers del seu poble.
Així doncs, els que vulgueu entrar al món dels vins del Priorat, podeu començar amb aquest vi, estic segur que el fruireu.