diumenge, 27 d’abril del 2008

De les velles bótes, els excel·lents vins de garnatxa blanca

Durant molts anys, els vins blancs del nostre país, els podíem catalogar en dos grups:
El blancs lleugers, sobretot de les varietats que conformen el vi base del cava, macabeu, xarel·lo, parellada amb diferents composicions i embotellat sobretot a la zona del Penedès, però també a la zona de Tarragona, Alella o l’Empordà. Aquests vins tenen la seva gràcia per la seva frescor. L'altre gran grup el formaven els que anaven a parar a la bóta i agafaven aquell color groc quasi de rovell d’ou, normalment de macabeu, però sobretot a bona part de l’Empordà, la Terra Alta o el Priorat geogràfic, de garnatxa blanca, un vi oxidatiu que molts cops era poc agradable i una mica passat.
De mica en mica, però, la presència d’altres varietats foranes com el chardonnay de forma mes estesa i d’altres varietats blanques com el sauvignon blanc, risling, chenin o viognier, aquests últims en més poca quantitat que el chardonnay, han fet que a poc a poc, apareguessin uns altres vins blancs, alguns d’ells extraordinaris, vins molts d’ells criats amb fusta de roure francès. Però d’aquests vins ja en parlarem un altre dia. El que avui volia posar de manifest és el fenomen de les garnatxes blanques, un vi no gaire apreciat abans, que sol o amb altres cupatges, s’està fent un lloc singular entre els grans vins blancs del nostre país.

Per mi, la irrupció d’aquests vins ben elaborats amb garnatxa blanca és una de les sorpreses mes agradables d’aquests últims temps, potser per la poca consideració o esperança que tenia cap a aquesta varietat de raïm i els vins que se'n feien, però fa no gaires anys s’ha girat la truita i el panorama ha canviat radicalment.
La llista és molt llarga, del Quintà del celler Bàrbara Forès de Gandesa o el Vindemia, del Celler Xavier Clua, tots dos de la D.O. Terra Alta, fins el Ctònia de Masia Serra de Cantallops D.O. Empordà, de la D.O.Q. Priorat del Mas Igneus el FA104 de Gratallops, el Mas d’en Compte del celler Cal Pla a Porrera, el Nelin de Clos Mogador de Gratallops o l'Odysseus de Ithaca de Gratallops, de la D.O. Montsant, l’Etim blanc de l’ Agrícola Falset Marçà com a vi mes popular, Les Sorts blanc del Celler el Masroig, el Clos Maria de Mas Perinet a La Morera del Montsant i l’últim que he pogut tastar, el Santbru del Portal del Montsant, que l’he trobat excel·lent.
Sóc conscient que me’n deixo molts per citar, però la finalitat no era cap altra que la de reforçar amb exemples aquesta evolució tan extraordinària de les garnatxes blanques ben treballades, que cal agrair a aquesta colla de joves enòlegs que estan innovant i revolucionant el vi a casa nostra. Permeteu-me que modestament us digui que no perdeu l’oportunitat de conèixer aquests magnífics vins blancs.

diumenge, 6 d’abril del 2008

MAS BAUX


El disset de gener vaig començar a parlar dels vins els Països Catalans, posteriorment he parlat dels vins i cellers de la Conca de Barberà, com que em vaig comprometre a parlar de tant en tant d’aquest tema, he pensat en uns celler del Rosselló a la Catalunya Nord perquè la voluntat era fer-ho de tot el territori i perquè a molta gent li sembla que a trenta quilometres de Figueres sigui l’altra banda de mon.
Un cop fa uns quants anys, sentint el programa de Catalunya Ràdio, Postres de Músic, el conductor del programa Josep Mª Solé Sabaté parlava amb l’escriptor Josep Mª Fonalleres dels vins de l’ Empordà i el primer li va dir: “I a la Catalunya Nord ?” i van tirar de tòpic és a dir del moscat de Ribesaltes i el Banyuls, que estan molt bé, però vaig veure la manca de coneixement dels excel·lents vins de taula sobretot negres que s'hi fan. Tot seguit vaig enviar una llarga llista dels millors vins de la Catalunya Nord i al programa següent va esmenar la manca d’informació.
Per mi va ser una agradable sorpresa l’últim viatge que vaig fer a la Catalunya Nord la descoberta de Mas Baux , jo pensava que els millor vins de taula d’aquesta zona es feien a prop dels pobles de Taltaüll, Vingrau o Estagel i no esperava, trobar-me un celler que fes vins de tanta qualitat tocant a mar, en un vell mas de Canet.
El propietari, Serge Baux, tot i que amb dificultat, parla català i això va facilitar el coneixement dels seus vins, el tast i la compra posterior. Els seus vins conjuguen molt bé les varietats tradicionals, garnatxa, monastrell i moscatells amb el shirà i cabernet sauvignon i el moscatell per el vi blanc. Fa un negre sota la denominació d’origen Costers del Rosselló Soleil Rouge ,un altre negre, un vi del país dels Costers Catalans Rouge-Baux, tots dos amb una estada a la bota d’uns quinze mesos, els dos vins sorprenen a la boca per la riquesa que manifesten, amb tanins presents però gens agressius, són uns vins calorosos i plens. El Baux Blond, fet de moscatell, és un blanc que em va sorprendre, dons bona part d’aquest vins que de nas prometen molt i en boca no responen aquesta expectativa, no és el cas d’aquest moscatell, que perdura en boca. Cal dir que també elabora un moscat de Ribesaltes de molt bona qualitat.
Que les fronteres polítiques i mentals no siguin un impediment per gaudir del bons vins que es fan sota la mirada atenta del Canigó