Banyuls

Els Banyuls, són uns d’aquells vins que no haurien de faltar a les cases per molts motius: Serveixen per fer reduccions cuinant, és un bon aperitiu, i per postres hi ha Banyuls que lliguen molt bé amb la xocolata.
Le vinyes de Banyuls són espectaculars, uns magnífics costers amb inclinacions semblants al Priorat, però tocant a mar i que recorden el poema de Josep Mª de Sagarra: “vinyes verdes vora el mar” i popularitzada per Lluis Llach, que la va musicar.
Aquests costers d’un sòl extremadament pobre, han fet possible l’arrelament de la garnatxa amb unes produccions molt febles, però de gran concentració, que junt amb el microclima de la zona, fan possibles aquests vins singulars.
De Banyuls, n’hi ha de diferents, tot i que tenen en comú ser vins dolços naturals. Però cal distingir entre els vins en què s’ha conservat la fruita de vi jove i els altres on ja s’ha buscat l’oxidació, posant el vi en garrafes a les teulades i terrats dels cellers. I finalment hi ha els grans crus, que estan almenys trenta mesos en bóta.
De Banyuls, com de Porto, n’hi ha de color roig robí alguns, que donen gustos de fruits cuits, ametlles torrades, cafè, aiguardent de prunes. La millor temperatura de degustació és entre 12 i 15 graus i, a part de fer un bon paper en els aperitius i les postres, també són ideals per als foie gras, l’ànec amb figues i certs formatges.Crec que per la proximitat, paga la pena fer una escapada a Banyuls per apreciar el contingut de l’ampolla, com en un altre nivell passa amb els Priorats, que el terreny tant d’un lloc com d’un l’altre expliquen molt bé el que són aquests vins i els fan mirar amb uns altres ulls.

Vives Ambròs

El cava, o el que els qui tenim una certa edat continuem anomenant xampany, ha entrat a formar part de la quotidianitat de la major part de gent del nostre país, és un vi escumós que abans era consumit només en destacadíssimes ocasions com les festes de Nadal. Ara qualsevol pretext és bo per obrir una ampolla de cava. També el gust ha canviat i els semisecs han desaparegut quasi totalment del l’escena, posant com a protagonistes principals els bruts, bruts natura i els gran reserves.
Aquesta entrada a la quotidianitat del cava, tot i que sempre és bo tastar-ho tot, ha fet que molts cops busquem aquells petits o mitjans elaboradors de confiança, que elaboren un bon cava i que ens permeten, de tant en tant, amb un cop de cotxe, fer les provisions necessàries, bé sigui per Nadal, Sant Joan, la calçotada o la festa major.
Aquest darrers anys he tingut la sort que en un radi de vint quilometres han aparegut bons elaboradors de cava, dels quals ja he parlat en anteriors escrits, com el Carles Andreu de Pira, que treballa molt bé les varietats de la Conca de Barberà, i altres productors com Rosa Mª Torres de Sarral. Però no puc passar per alt la tasca que realitza l’Enric Vives, amb l’ajut dels seus familiars, en una casa pairal de Montferri, a l’Alt Camp, on elabora uns excel·lents caves brut, brut natura i gran reserva, que ha anat consolidant d’uns quants anys cap aquí, guanyant-se la confiança de molts com jo, que hem trobat una bona alternativa als grans caves de Sant Sadurní a prop de casa.

Cooperativa de Terrats

En una estada a la Catalunya Nord no és pot passar per alt algun contacte amb el món del vi. La Cooperativa de Terrats feien una jornada de portes obertes. I ho he aprofitat per fer una visita a aquesta importat cooperativa vinícola i una petita degustació dels seus vins. Hi treballen la garnatxa blanca, la malvasia i el macabeu, per als vins blancs embotellats, i els moscatells per fer el moscat de Ribesaltes; amb negre treballen la garnatxa, la carinyena, el monestrell i el sirà. Amb les garnatxes, tant la blanca, com la grisa i la negra, en fan els vins dolços naturals ambrejats. També fan uns negres joves de carinyena amb maceració carbònica, on domina la fruita, i un negre criat en bóta que surt d’un cupatge sirà, monestrell i garnatxa, un vi prou aconseguit i característic del Rosselló. Una de les singularitats més interessants que té aquesta cooperativa és la torre de tres pisos construïda per als dipòsits de maceració per al vi negre, no n’havia vist mai cap (sembla que n’hi ha tres en tot l’estat francès, dues en funcionament) i és d’una imaginació interessantíssima, amb una espectacular vista al Canigó.

Vinya Janine

Un dels primers cellers que va apostar per fer vins de qualitat dins la D.O. del Camp de Tarragona és Vinya Janine de Rodonyà. Aquest poble, que és a les portes del Coll de Santa Cristina, que separa l’Alt Camp del Baix Penedès, produeix un dels vins més interessants de la D.O., que jo recordi des de l’any 1994.
Rodonyà és un poble molt agrícola, tot i la presència aquests últims anys d’alguna empresa, la pedra seca forma part del paisatge del poble, però també dels marges dels camps i les vinyes. El dibuix de l’etiqueta de Vinya Janine n’és una bona mostra. És en aquest context que la família Saumell elabora els seus vins, els més reconeguts són els criats en bótes de roure francès i americà de les varietats cabernet i merlot, majoritàriament, tot i que al començament l’ull de llebre també formava par dels cupatges, que actualment fa servir per als vins negres joves. Uns rosats molt aconseguits, junt amb un blanc monovarietal de xarel·lo, completen la total gamma interessant d’aquest vins.
Aquest petit celler, fa pocs anys ha complementat la seva activitat amb una molt bona agrobotiga, on a part de vendre els seus productes s’hi poden comprar altres productes de l’Alt Camp, al mateix temps que s’hi fan activitats com cursets de tast de vins. Aquesta agrobotiga funciona sobretot els caps de setmana, però trucant també és molt probable que hi sigueu atesos.
Aquest celler complementa la seva activitat amb un allotjament rural, que donada la proximitat amb el monestir cistercenc de Santes Creus, dins la Ruta del Cister, i altres paratges d’interès, fa una tria interessant de tot plegat.

Per diferents motius havia parlat de dos vins d’aquesta D.O. Mas Vicenç i, per la novetat, un nou vi que és diu Vails, és per això que em sentia amb deute amb el Celler Vinya Janine, per haver sigut un dels primers en fer l’aposta de vins de qualitat de la D.O. Tarragona i en aquest cas de l’Alt Camp.

Els vins de Catalunya i Occitània

Aquest any que commemorem el 800 aniversari del naixement de Jaume I, és ben
Conegut l’interès del seu progenitor Pere el Catòlic de construir un país a cavall dels Pirineus, és a dir que els Pirineus fos no una barrera sinó la columna vertebral. Malauradament la derrota a la batalla de Muret no va fer possible aquest projecte, això no obstant, el moviment de gent a banda i banda dels Pirineus ha estat una constant històrica i si mirem els moviments migratoris veurem que l’origen de molts cognoms catalans es troba a Occitània.
Aquest fet jo el voldria analitzar des d’un altre punt de vista, i és que la suma d’aquestes dues nacions sense estat, i com que el meu bloc va dedicat en molt bona part al món del vi, donaria la zona vitivinícola més important del món.
Per la part catalana, ja he explicat que tenim una gran varietat i qualitat, amb vins com els del Priorat i Montsant posicionats entre els millors del món; en podreu trobar informació en escrits anteriors meus.
Per la part occitana, com es pot veure al mapa que adjunto, i començant per la part atlàntica, tenim tots els vins del Medoc a la desembocadura de la Garona, on s’hi produeixen uns dels millors vins del món i de més renom, seguit de tots els bordeus els libornesos,Pomerol, els Sant Emilion i els Sauternes, a la zona del sud-oest hi trobem el Duras, Bergerac, Mediran, Buzet, i els extraordinaris Cahors, els Jurançon i Gaillac. Cap al cantó Mediterrani hi podem trobar tots els vins catalans del Rosselló amb els de Ribesaltes i Banyuls, els de la regió del Llenguadoc i els provençals com els del Bandol, i finalment tota la part més meridional del Roine amb Castellnou del Papa, Gigondes, Tavel i Lirac.

Crec que els nostres vins sempre s’han posat en relació amb els vins de l’estat. A mi m’agrada veure’ls en relació amb aquests dos països sense estat. És una altra forma de veure les coses.

Domini de Cazes

Una de les singularitats més interessants que tenim al nostre país en vins són aquests extraordinaris moscats de Ribesaltes, que agafen el nom d’aquesta població de la Catalunya del nord i que provenen del tall fet a la fermentació al afegir-hi alcohol segons les tècniques experimentades per Arnau de Vilanova, quan el nostre país era un referent en el món civilitzat. Aquest tipus de vi, que a nivell casolà té una certa similitud amb les misteles que es fan molts cops a nivell particular, té unes característiques molt potents que han fet dels moscats un vi de gran reconeixement a tot l’estat francès, i obre aquest espai que va de la Catalunya del nord fins als més propers del Llenguadoc és a dir: El Sant Jean de Minervois, Lunel, Mireval i Frontignan i el Beaumes-de-Venise. Tots aquests vins fets a base de les varietats de moscatell són d’un considerable interès, tant com a vins de postres, com també, sobretot el Ribesaltes, com a acompanyat del fetge d’ànec o d’oca, el foie gras.
Una de les cases que millor produeix aquests vins és el Domini de Cazes, a la mateixa població de Ribesaltes, tot i que hi ha molts productors d’aquest excel·lent vi, com el Mas Baux, al qual ja vaig dedicar una entrada al bloc.
He seguit durant molts anys els vins d’aquest domini, que sempre compta amb molt bones puntuacions a les guies de l’estat francès de vins, que tenen una gran consideració per aquests productors que porten tres generacions oferint uns extraordinaris vins de color d’or, molt lluminosos i amb aromes que evoquen la mel, la menta i les taronges confitades, i que no perden la frescor a la boca.

Només he tastat uns vins d’aquest nivell a Còrsega, els reconeguts Cap de Còrsega, però crec que és molt interessant tota aquesta varietat de vins dolços, que reforcen l’argument del meu escrit Catalunya -Occitània, ja que dins d’aquest espai, a més a més dels ja citats, se n’hi troben d’altres de semblants com el Floc Gascó i el Jurançó, tota una riquesa al costat de casa nostra segurament desconeguda.
Un dia caldrà parlar del moscatells, i sobretot alguns de molt bona qualitat, que és fan a casa nostra, però no podem donar l’esquena a aquests excel·lents vins de la part del nostre país que administrativament pertany a l’estat francès.

Masroig

Tot i que la gran transformació del món del vi a Catalunya l’han feta en bona part els cellers particulars, també el món cooperatiu ha fet un esforç en un doble sentit:
Les cooperatives de gran producció han millorat les seves instal·lacions per poder fer un vins ben fets. Molts d’aquest vins, els blancs sobretot, van destinats a vins base per al cava. Aquestes cooperatives estan agrupades en grans corporacions i també molts cops fan els seus propis vins de bona qualitat, però que no suposa un percentatge molt alt de la seva producció. Hi ha, però, altres cooperatives que han apostat per donar sortida als seus vins amb productes de molt bona qualitat. És d’aquestes, tot i no ser molt nombroses, que parlarem en aquest bloc, sense cap ordre preestablert ni d’importància ni per la qualitat, sinó completament a l’atzar.
Aquest és el cas del Celler del Masroig de la D.O. Montsant que ja fa uns quants anys va apostar per una línia de vins de gran qualitat en les seves diferents modalitats i que de mica en mica ha fet forat al mercat.
Vaig conèixer bona part d’aquest vins de la mà del jove enòleg Ricard Rofes, just a la presentació del Castell de les Pinyeres, no sé si actualment segueix vinculat al celler, ja que impulsava el projecte del qual un dia parlaré, que és el Celler Portal del Montsant. Amb tot, la feina feta al Celler del Masroig està consolidada.

El vi que va donar prestigi al celler i va ser potser la seva millor carta de presentació va ser Les Sorts Vinyes Velles, un vi que comparteix a parts iguals la garnatxa i la carinyena, reforçat amb una cinquena part de cabernet sauvignon. Les Sorts blanc és un vi de la varietat garnatxa blanca, que ja vaig destacar al meu escrit que vaig fer sobre grans vins d’aquesta varietat. El vi Les Sorts Jove, és sense por d’equivocar-me un dels millors vins joves de tot l’estat; fet com el Beaujolais de la Borgonya amb maceració carbònica, fa que conservi totes les aromes de la fruita vermella i del bosc que es pot trobar en un vi, és un vi que et fa reconciliar amb els vins negres joves per l’agradable que arriba a ser, al mateix temps que un toc de fred li va de primera.
Caldrà segurament parlar dels vins negres joves un altra dia.
Un vi excel·lent que fa aquest celler, encara que amb un tiratge mol curt és el MAS·ROIG, un vi amb una forta presència de velles carinyenes, 75% , que fins ara només l’han tret en quatre anyades: 2001, 2003, 2004. És una altra de les excel·lents aportacions d’aquest celler. El Castell de les Pinyeres i els vins licorosos i algun vi més comercial com el Solà Fred completen la carta de presentació d’aquest interessant celler, que també elabora el Qua, aquest nou concepte de comercialització de vi.
Els que vulgueu apropar-vos al Masroig, podeu fer estada en un casa rural molt propera: El Perxe, al poble veí de El Molar, de la qual vaig parlar en el meu primer escrit en aquest bloc.

Milmanda

Aquesta propietat propera al Monestir de Poblet, que va de les muralles del mateix monestir fins molt a prop de Vimbodí, fou una granja o masoveria de la mateixa comunitat cistercenca, segurament fins a la desamortització de Mendizàbal. Posteriorment, aquesta finca ha tingut diferents propietaris fins fa uns quans anys, que fou adquirida per la família penedesenca propietària de les Bodegues Torres.
Aquesta no és una finca com una altra, la seva edificació fortificada i presidida per una gran torre li dóna una caràcter feudal, on el visitant pot esplaiar la seva vista cap al Monestir de Poblet i les seves muntanyes, i també té una molt bona vista de la major part de la Conca de Barberà.
Les vistes més properes són les magnífiques vinyes que voregen el monestir i s’escampen pels quatre cantons de Milmanda, on hi ha una gran plantació de la varietat chardonnay, que ha fet possible un dels vins més reeixits d’aquesta varietat que es pot trobar en les latituds més meridionals d’aquesta varietat, que dóna la seva millor expressió a les terres borgonyones de Chablis.

Que doni un dels millors vins, per no dir el millor d’aquesta varietat a casa nostra i segurament de tot l’estat, no és casual, ja que la família Torres va fer l’aposta per aquestes terres tenint en compte tant el terreny com la climatologia i l’alçada d’aquesta propietat. No deu ser per casualitat que en el número 18 de la revista Cupatges del mes de setembre passat, dels cinc millors vins blancs de criança que prenia en consideració la revista, tres són a un radi de 25 kilòmetres de Milmanda: el Viognier de Rosa Maria Torres, de Sarral, i el Cérvoles blanc, de la Pobla de Cérvoles, elaborat per la família Cusiné.
És d’agrair la voluntat de fer un dels grans vins blancs, mancats com estem a casa nostra d’aquests, a diferencia dels vins negres.
Els que vulgueu recórrer els llocs propers a Poblet i al mateix temps visitar Milmanda, on hi podreu veure un audiovisual prou interessant del món del vi i de les Bodegues Torres, a la botiga del castell hi podreu adquirir un magnífic chardonnay anomenat Mirador del Castell que només venen allí, i te un preu molt més assequible que l’emblemàtic Milmanda.
Com a anècdota final, i per als qui sou amants de la literatura, la Margarida Aritzeta fa passar bona part de la seva, segurament millor novel·la i una de les millors de la literatura catalana dels últims temps, Perfils de Nora, dins del castell de Milmanda. El fet d’haver triat aquest indret i no un altre de més proper, potser un dia convenceré la Margarida perquè ho expliqui, mentre estant em quedo amb el paràgraf de la contraportada del llibre que diu: “El vi és com la vida, se li ha de donar temps però s’ha de saber consumir en la seva plenitud”.