dijous, 26 de febrer del 2009

L’Olivera de Vallbona de les Monges

Sempre he tingut un vincle amb Vallbona de les Monges, poble on va néixer el pare de la Margarida i on conservem uns quants parents. Uns d’aquests parents tenien el bar de la Cooperativa i en alguna de les festes majors hi havíem anat a donar un cop de mà.
Un dia ens varen dir que a davant de la Cooperativa hi havia fet un centre de treball especial per persones amb mancances, i vaig pensar que devia ser un lloc per fer feines d’aquelles rutinàries que no volen massa especialització.
La meva sorpresa va ser que al cap d’uns anys varen començar a treure vins blancs de molt bona qualitat en unes terres que sempre hi havia vist sembrat i oliveres. Cal dir que l’oli de Vallbona és extraordinari.
Així el Blanc de Serè, el Missenyora, el Blanc de Marges i el Blanc de Roure, són dels vins més interessants elaborats amb macabeu i parellada i una mica de chardonnay.
Ja deia en el meu escrit sobre els Costers del Segre que era una de les D.O.s més extenses i variades del nostre país. Normalment hi trobem vins negres de gran concentració, però podem veure que és també un excel·lent lloc per als vins blancs. Fa poc, el Cristiari de Baldomà n’era una mostra, però el mateix cal dir del Cérvoles blanc, segurament pel seu clima més continental hi trobem aquest punt d’acidesa que molts cops desapareix en altres llocs del nostre país on, si es vol aconseguir un cert grau, aquesta acidesa cau en picat. No és el cas dels vins de la Cooperativa L’Olivera de Vallbona, que han demostrat que amb varietats de casa nostra es poden obtenir uns excel·lents vins blancs.
Un bon vi, si va acompanyat d’intangibles, fa que aquest tingui un major apreci i consideració. L’entorn de Vallbona, amb l’extraordinari monestir cistercenc, i l’estima en l’elaboració dels seus vins que posen les persones especials que configuren aquesta cooperativa, fan que cada cop que, com avui, enceto una ampolla d’un dels seus vins, hi trobo un molt bon vi, però també una emotivitat, tan important, com el propi vi.

divendres, 6 de febrer del 2009

Vall de Baldomà

Fa un temps feia en un escrit la panoràmica general de la D.O. Costers del Segre, a la qual s’acullen la major part de vins que es fan a les terres de Ponent, i explicava que dins de la D.O. s’hi havien de considerar unes subzones, entre elles les més properes a Artesa de Segre i, en concret, la Vall de Baldomà.
El Celler Vall de Baldomà és al mateix poble de Baldomà, que pertany al municipi d’Artesa de Segre. És un paratge entre el Montsec i el riu Segre, separat de les rutes tradicionals que porten cap al coll del Comiols, això fa que tingui un microclima força interessant per al conreu de les vinyes, que tenen una alçada de 500 metres sobre el nivell del mar, i que afavoreix l’obtenció de vins de qualitat. Bona part d’aquestes vinyes van ser plantades pel propietari d’aquest celler, Hermenegild Porta, sobretot varietats no tradicionals com el merlot, el cabernet, el bobal, el pinot blanc i müller thurgau, que els han permès fer una interessant gamma de vins sota la tutela del reconegut enòleg Josep Milà.
El primer cop que vaig tastar el Cristiari Blanc em va sorprendre, és un vi fet d’unes varietats més septentrionals (Alsàcia i Rin), com és el müller-thurgau, amb cupatge amb el pinot blanc, que donen un vi blanc dels més interessants que he tastat del nostre país. També el Cristiari Rosat, fet de merlot i cabernet, té un color extraordinari i és un rosat molt reeixit. Fa poc en vaig poder veure una bona mostra en una reconeguda viniteca del barri de la Ribera de Barcelona. El Cristiari d’Alós és un monovarietal de merlot amb dos mesos de bóta, un bon negre per fruir-lo i, per què no?, en aquesta època de l’any. El Baldomà selecció semi criat i amb tres varietats, merlot, cabernet i ull de llebre, junt amb un Cristiari de criança, completen els diferents vins d’aquest celler que sobretot busca la potencialitat de les diferents varietats del raïm, les terres i el microclima diferenciat d’aquesta zona, que cal conèixer.