dimecres, 25 de novembre del 2009

Venus la Universal





Amb el nom de la firma Venus la Universal, que la Sara Pérez comparteix la propietat amb René Barbier fill, treia fins ara dos interessants vins: el Venus i el Dido. I dic fins ara, perquè a la recerca de vins de garnatxa blanca, m’he trobat aquestes vacances que la família s’ha fet gran amb un nou Dido, en aquest cas de Macabeu i Garnatxa, molt ben aconseguit, del qual desconec els percentatges de cada vi, però la garnatxa blanca amb les seves característiques hi són molt presents.
Sempre he estat un fan del Dido, un vi de raïm collit amb una certa maduració que el fa un vi saborós i força golós, amb molta fruita però també torrats, que sempre he trobat al seu punt al cap d’un any d’haver sortit i que aguanta bé uns anys més, la garnatxa està ben acompanyada pel merlot i el cabernet.
Sempre m’ha cridat l’atenció l’etiquetatge d’aquests vins, que li donen un caire d’immediatesa a ser consumits i em recorda en la seva presentació un vi de taula que fa el mític Henri Bonneau de Castellnou del Papa, un personatge molt peculiar que explica Robert Parker que no li volia vendre de cap manera una caixa del mític Réserve des célestins, per la seva condició d’americà. El vi de taula de Bonneau, Les rouliers, em recorda per l’aspecte de l’ampolla i també el contingut i l’etiqueta, els vins de la Universal.
L’altre vi, el Venus, és un vi en què la carinyena fa companyia al sirà en la mateixa proporció, és un vi amb una molt bona aroma, on hi dominen els torrats i la fruita, i és un vi per maridar amb guisats. En definitiva, uns excel·lents vins de la D.O. Montsant que segurament busquen una diferenciació i originalitat ben aconseguida i que aporten riquesa, varietat
i complexitat als vins de casa nostra. Crec sincerament que paga la pena tastar aquests vins

dilluns, 16 de novembre del 2009

Montebrione

A passat Tots Sants i m’ha fet pensar que hauria de parlar dels vins que millor poden acompanyar els panellets i les castanyes.
Jo aquí seria molt tradicional i miraria amb simpatia els moscatells molt interessants que sempre s’han fet a casa nostra, perquè si no gaudíem d’una llarga tradició de vins de taula ben elaborats per embotellar, cal dir que sempre, almenys des que jo recordi, s’han trobat molt bons moscatells embotellats, sobretot a la D.O. Tarragona, que li queda molt de camp per córrer per fer grans vins de taula, tot i les excepcions que he anat comentant al bloc, i en canvi sempre s’hi han trobat magnífics moscatells.
Dels tradicionals de la casa De Muller als de moltes cooperatives d’aquesta D.O., últimament he agafat estima per un moscatell que elabora, per mi que amb una gran qualitat, la cooperativa agrícola de Montbrió del Camp, amb el nom de Montebrione. Francament, jo el trobo excel·lent, per això faig aquesta aposta de qualitat.
També els que no trobeu aquest moscatell, podeu anar a raure a la Casa Torres, que fa un moscatell molt bo i fàcil de trobar al mercat.
La tradició és la tradició, i la mistela també fa el seu fet amb les castanyes torrades, i no oblidem aquesta part del nostre país, avui sota l’estat Francès, amb els magnífics muscats de Ribesaltes.
Teniu unes setmanes per proveir-vos, i un cop l’any, almenys, val la pena tenir presents aquests vins que van aportar una mica de satisfacció gastronòmica a moltes generacions amb poques alegries culinàries.